Al meu avi

El dia 6 de juliol el meu avi hauria fet 96 anys. El temps passa molt ràpid i ja fa 8 mesos que ja no puc escoltar asseguda al sofà de casa teva, les histories personals del Vendrell de quan eres petit i de quan ja no n’eres tan de petit i vas formar la teva pròpia família. La veritat es que m’agradava escoltar les teves anècdotes de vegades divertides, de vegades més tristes però sempre genials. En el fons més que anècdotes eren vivències personals que m’explicaves dels teus pares, germans, del meu pare i de coneguts del Vendrell. A mi em semblaven com guions de pel·lícules. Era com escoltar histories de personatges ficticis, que tot i que eren els meus besavis o familiars propers, em resultaven persones llunyanes. Afortunadament les xerrades les acompanyaves amb fotos així m’era més fàcil d’identificar a tots els actors implicats. No n’era conscient, però en realitat totes aquelles estones que passàvem junts explicant-me tots aquests records, m’estaves transmeten la meva pròpia història.

A part de la pèrdua sentimental i humana el que he trobat a faltar és la pèrdua d’una memòria i d’unes vivències que ja s’han apagat. Em falta el narrador. Amb tu varen marxar tota una part de la historia de la família i en conjunt del Vendrell que em serà difícil de recuperar.

Realment, poder viure tants anys és acumular molts records. El Vendrell que va conèixer el meu avi, o la generació del meu avi, i el que he conegut jo ha canviat molt. Entremig ha passat una guerra, tota una transformació econòmica i social de la vila i sobretot moltes histories personals de molts vendrellencs. Aquest record em va venir a la ment el dia de la inauguració de l’exposició de Pa Beneit ubicada a Cal Mumbrú . Aquell divendres feia goig veure tot de vendrellencs que es van acostar a la Plaça Nova per disfrutar de la festa. De tots els actes el que més va cridar l’atenció als diferents ciutadans que es van citar allí, eren les fotos de diferents parelles de Pa Beneit que hi ha exposades. En elles molts hi varen reconèixer amics, familiars o simplement coneguts. Recordaven com era el Vendrell dels anys quaranta, cinquanta, seixanta ..bé, d’aquell Vendrell, on es coneixia tothom que ja no té res a veure amb el Vendrell d’ara. Totes aquelles persones feien petits viatges al passat. I en cada viatge, com feia el meu avi, ens transmetien records que ens expliquen allò que som i d’alli d’on venim .