Like this:

Cada setmana la comences amb una nova il·lusió. Despertador, dutxa i un bon cafè indispensable cada matí per començar un nou dia de feina

Dilluns. Després d’un cap de setmana amb els amics tens les bateries al 100X100. Estàs a tope. La primera bufetada, però, no triga gaire a arribar. No passa res. L’entomes, només és dilluns. Dines amb feina, berenes amb feina, sopes amb feina i vas a dormir amb la feina al cap.

Dimarts. Et costa una mica més llevar-te. Estàs 5 minuts fent el ronso. Potser que t’hi posis un mica més cafè a la llet. Tornes al despatx. Estàs contenta perquè avui serà diferent. Ahir va ser un dia dur, però et convences que era una excepció. Avui podràs fer totes aquelles coses que ahir vas deixar penjades i que resten pendents. Marxes a casa i no t’ho creus. No només no tens la taula neta, sinó que la pila papers ja té la forma de la serralada dels Pirineus.

Dimecres. Camines cap a la feina, sort que les cames ja es coneixen el camí. Et preguntés quin dia és. Te n’adones que és dimecres . No potser ! però qui m’ha robat el dimarts . Impossible! Les hores es converteixen en segons i les setmanes en minuts. Encara recordes que fa unes setmanes estaves a la platja banyant-te i menjant-te un geladet. I ara, a les 8 ja és fosc.

Dijous. De sobte un despertador surt volant del teu balcó. La tassa de llet porta tres litres cafè. Tens els ulls clucs però els obres de sobte. Recordes que al vespre tens un concert. Fantàstic ! És un dia tranquil i pots avançar molta feina. Et feliç per partida doble. Vas al concert amb uns amics. Botes, balles, crides, sues, rius i cantes. Respires i alliberes tota  la mala llet que portaves acumulada. Vas a dormir tard però amb un somriure als llavis

Divendres no pots més. T’arrossegues. Els dos gintònics passen factura. Clar, ahir vas fer un extra. Però quin extra ! penses mentre es dibuixa un somriure a la teva cara!!! Obres la porta del despatx. S’acosta el cap de setmana però saps que el dissabte t’espera una reunió. Més feina. De sobte una trucada inesperada et canvia els plans pel vespre. Penses amb el cap i et demana seny, molt de seny. Has d’anar a dormir aviat, demà tens feina. Però sents el teu cor i cada batec et demana rauxa, rauxa, rauxa. Au va  dona ! tens 35 anys avui és avui i demà Deu dirà. És la matinada, has fet molts kilòmetres. Has rigut molt. Saps que aniràs a dormir molt tard però estàs contenta perquè aquestes petites bogeries són les que recordaràs i explicaràs quan siguis velleta. Són les que et fan sentir més viva.

 

Aquest article es va publicar al Diari del Baix Penedès l’octubre del 2009