Like this:

L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V assetjaven Barcelona, per enèssima vegada, després d’haver ocupat bona part del Principat. Aquell dia milers de catalans varen agafar les armes per defensar la llibertat de Catalunya i de les seves institucions. Però en realitat, la seva lluita era més pròxim de la que ells es pensaven. Perquè mentre lluitaven pel seu país, també ho feien per recuperar la seva pròpia llibertat. Els ideals i entendre que lluitar per Catalunya era lluitar per ells mateixos, els movien. Ho varen donar tot per aquella causa. Malauradament, al final varen sortir derrotats. Les tropes borbòniques varen penetrar la ciutat de Barcelona. El resultat fou que les forces d’ocupació varen abolir totes les institucions catalanes. Assumint el control del nostre país.

Quasi 300 anys després que en queda d’aquella lluita ? I d’aquells ideals ? doncs res. Vivim cofoiament apoltronats en la societat de la distracció i de l’oci. Vivim en una Catalunya feta de paper cuxé, que encara manté de peu la fortalesa de la Ciutadella construïda per Felip V. Que ens recorda quins van ser els vencedors. On reclamar la llibertat nacional només es fa si es per anar en contra del PP, perquè en una campanya queda molt bé. Ens barallem per si sortirem a manifestar-nos el dia 11, el 9 o el 15. I muntem un sidral important per preguntar-nos si volem ser independents. Quin any volem ser independents ? el 2014 ? el 2034 ? i perquè no demà quan hem llevi ? I si guanya que volem ser independents, que farem ? Agafar les armes i anar a Madrid o farem com hem fet sempre. Brindarem amb una copa de cava aquell dia i l’endemà a treballar que hem d’engroixir les arques públiques de Madrid.

En realitat, l’únic que som capaços de fer per recuperar la nostra dignitat nacional es penjar quatre banderetes als balcons el dia 11 de setembre per recordar que algun dia varem ser catalans lliures i lluir algun pin commemoratiu. Però hem oblidat que la lluita no es fa fent quatre manifestacions i festetes al carrer. La lluita s’ha de fer cada dia parlant la nostra llengua, recuperant la nostra llibertat i el nostre orgull. M’agradaria saber quants de nosaltres anirien a la lluita si demà mateix es proclames la independència. Quanta gent aniria a donar les seves vides per uns ideals ? Ens pensem que hem recuperat la nostra llibertat perquè podem escollir el nostre president. Però cada dia ens recorden que aquest somni pot canviar. I que un tribunal ens pot dir que som i quin idioma hem de parlar.

Els catalans del 1714 no varen perdre cap batalla perquè el seu esperit de lluita ha arribat als nostres dies. La batalla la perdem nosaltres cada dia no recuperant la nostra dignitat de país.