El 15 d’abril del 2009 el president de la CECA, associació nacional que uneix totes les caixes espanyoles, Juan Ramon Quintàs, en unes declaracions en el marc del 150é aniversari d’una entitat financera catalana, va afirmar que s’havien de catalanitzar les caixes espanyoles. Aquesta afirmació la feia en referència a la mínima participació política que tenen les caixes catalanes en el seus òrgans de govern.
Aquesta idiosincràsia de les deu entitats financeres que varen néixer a Catalunya ha comportat que en siguin un referent de bona gestió i de bon govern. Tot i que ara sembla que ningú no els hi reconegui.
Aquests últims mesos, he assistit com a espectadora muda a la gran quantitat de despropòsits que els mitjans de comunicació han llençat contra les entitats financeres. Assenyalant-les com les úniques culpables de la greu situació de crisi que estem vivint. Crec fermament que en són tan culpables com tots aquells ciutadans que van voler viure per sobre de les seves possibilitats. I ara han caigut d’aquell somni meravellós de poder comprar tot els capricis que volguessin a crèdit.
He treballat durant 9 anys en una entitat financera. Període del qual guardo bons records i bons companys. Efectivament, aquests anys també van ser els fabulosos anys on es regalaven targetes Visa amb una bossa de magdalenes i assitiem a un creixement espectacular del sector financer. Ningú augurava que vindrien moments difícil de reestructuració del sistema financer i viuríem aquesta llei seca, en quan a concessió de préstecs. Tothom, i també la banca, varen voler viure per sobre de les seves possibilitats. Uns gastant el que no tenien, ni tindrien mai i els altres augmentant beneficis fins a uns límits quasi immorals.
Ens els darrers dies, però hem assistit a un panorama molt diferent. Darrera la tramitació del FROB, fons creat per ajudar a aquelles caixes que necessiten liquiditat, s’hi amaga un esperit centralista i de control de la economia catalana a través del control dels òrgans de governs de les caixes catalanes. Amb l’excusa de salvaguardar i fer un seguiment de les ajudes que rebin les entitats financeres volen imposar uns gestors “ polítics “ designats des de Madrid. Envien un missatge a la ciutadania de mala gestió de les entitats catalanes. Estic a favor que es faci un seguiment acurat de totes aquelles ajudes que es concedeixin al sector financer. Però, perquè no s’ha actuat de la mateixa manera amb aquelles empreses automobilístiques que durant anys s’han beneficiat de fons públics ? En aquests casos, mai el govern ha fet cap proposta de posar cap gestor als seus òrgans de direcció. Tampoc entenc, el motiu pel qual, el govern central es salta sistemàticament les competències que te atorgades per llei, la Generalitat. Potser ha arribat el moment plantar-nos i dir : o caixa o faixa.
