Suposo, que no és casualitat, que després que la premsa nacional proclames als quatre vents la derrota socialista a les eleccions europees. El contraatac no es podia fer esperar. Per desviar el focus d’atenció cap a altres noticies, el PSOE ha carregat l’artilleria i ha disparat a matar. El blanc perfecte. Els catalans i el fabulós serial de la negociació de l’Estatut . Més que un serial ja s’ha convertit en una pel·lícula de sèrie B. El cert és que en el repartiment sempre ens toca el mateix paper. Els dolents, els insolidaris nacionals. Veient les noticies no sortim massa ben parats. Ens presenten com uns traïdors. Per culpa nostra la resta de comunitats no poden gaudir del tant desitjat finançament. Suposo que pensen que aquests catalans som uns raros, uns pesseteros i no volem acceptar l’últim ofertón llençat per la nova ministra. Personalment, em fan sentir com si reclamar el que ens pertoca deixa a la resta de ciutadans en la més miserable pobresa.
En un país normal aquestes negociacions es portarien en el silenci més absolut. Perquè la seriositat de la mateixa ho demana. En un país normal quan s’aprova una llei orgànica aquesta es compleix. Llàstima que aquest no és el nostre cas, i l’estat espanyol s’assembla cada dia més a una república bananera. Aquí les negociacions no només no es porten en silenci, sinó que es diuen a bombo i platillo. I si poden obrir la portada dels telenoticies nacionals, millor. Aquí s’incompleixen tots els terminis pactats. I fins i tot, al final, ens haurem d’empassar que la opinió d’un tribunal prevaldrà sobre el principi de sobirania que tenen tots els ciutadans en una democràcia.
El govern no en té prou amb tot això que promou un enfrontament amb la resta de comunitats autònomes. Donant una informació molt esbiaixada dels motius de la nostra reclamació. I òbviament, culpant als catalans de tots els mals del mon mundial.
Des de quan reclamar poder tenir unes infrastructures, una educació, una sanitat i unes polítiques socials dignes per al nostre país és un delicte? .
Es divertit veure com aquest nou termini de negociació coincideix també amb la finalització de la campanya de la renta 2009. Un dels principis en el que es basa el sistema tributari espanyol és el principi d’igualtat. Aquest diu : tots els espanyols som iguals a l’hora de pagar. Això és cert, però mai ho hem estat a l’hora de cobrar.
Com que és previsible el que tornarà a passar. Si us plau, si algú té unes tisores que les agafi i que retalli just l’escaire dret del mapa de l’estat espanyol. Jo prefereixo ser una illa i que em deixin en pau.
