El cap de setmana que hem deixat enrera a part de regalar-nos una mica més de fresqueta, que s’agraeix perquè per passar calor ja tenim l’agost, també ens ha portat l’estiu. Hi ha dues dates senyalades al calendari solar. El solstici d’hivern que ens marca el pas de la tardor a l’hivern. I el solstici d’estiu que ens marca el pas de la primavera a l’estiu. Si el primer ens porta el fred i la foscor. Ens convida a estar a casa amb la família i la manteta. Ens transmet una sensació de recolliment. El segon ens porta la calor i la llum. Les tardes llargues i les nits xafogoses. Ens convida a la festa i la gresca més canalla. Ja ha començat l’època dels gelats i de les converses a la plaça mentre prenem la fresca.
De tota manera, per mi no arriba l’estiu fins que no celebrem Sant Joan. Tal i com diu la canço de Jaume Sisa “ la nit de sant Joan, és nit d’alegria, estrellat de flors , l’estiu ens arriba …” . Aquesta festa fa de preludi de les merescudes vacances per molts infants. I de maldecaps per molts soferts pares que han de rumiar solucions d’esbarjo durant uns quants mesos per als seus fills.
No obstant, tot i que ja ha passat més d’una dècada, símptoma de que em faig gran, recordo que durant la meva època d’estudiant a la universitat em vaig perdre totes les revetlles. Estava immersa en el període d’exàmens finals. Teníem una espasa de Democles sobre els nostres caps perquè si no aprovaves les assignatures anaves directe a fer l’examen de Setembre. Estudiar a l’estiu veient com tothom anava a la platgeta era molt pitjor que no tenir revetlla. Durant aquells anys, celebrava aquesta festivitat tancada a la residència d’estudiants a Barcelona amb les meves companyes. Sentíem com a fora la gent estaven de festa i de gresca. L’únic moment de distracció que ens permetíem, era quan pujàvem al terrat de l’edifici per veure com s’enlairaven tots els castells de foc. Era bonic veure com els coets empolainaven de colors el negre del cel. Per tant, aquests anys les preuades vacances varen començar després de la revetlla.
La festa de Sant Joan també es coneix per la festa del foc. I certament, un record que en tinc de petita. Era la foguera que hi havia just en un solar al darrera del carrer de casa. L’estructura era una muntanya de trastos antics que cremaven al vespre quan ja s’havia fet fosc. Era com un símbol que començàvem una època nova. Aquest any seguint la tradició us convido que busqueu una foguera. Tireu-hi tot d’objectes que us molesten. Respireu i veureu com tindreu una sensació com si us renovéssiu la pell.
